------{ CRONOLOGIA }------

Any X-17 : AAA va neixer a poca distancia de algun poblet de BBB (Primer nivell de SCOUT). Any X-3 : CCC i BBB entren en guerra. Any X-1 : AAA s'allista a l'exercit de BBB amb la erronia ilusió de fama y fortuna. En una divisio de exploradors (Continua aprenent nivells de SCOUT). Any X, Dia D : Un grup de 55.000 soldats son enviats a traves de portals pel Pla Astral, amb intencio de fer una atac massiu sorpresa. Alguna cosa no surt be i acaben a no se sap on. Any X, Dia D+1 : Els exploradors son enviats arreu, per tal de indentificar on son. Ningu en treu l'aigua clara i hi ha les primeres victimes poduides per la fauna nativa. Any X, Dia D+2 : Despres de dos dies i tots ja saber que les coses no estan anant com haurien. El grup es divideix en 3 parts 35.000 homes, 15.000 i 5.000. AAA es queda amb el major grup. Comença el cami de tornada. Any X+? : Pasen els dies, setmanes i mesos. Cada dia cauen alguns homes victimes de atacs salvatjes, batalles internes produides per la gana i desesperació o victimes de extranyes malalties o ferides mal curades. El degoteig de morts es lent pero imparable (Apren tots els Terrain Maestry al mateix temps que es converteix en SCOUT compatent). Any X+?, Dia E : Pasats anys voltant sense arribar mai enlloc. Els ultims 1.000 homes que queden vius son atrapats per una brutal tempesta de sorra al mig de un desert. La tempesta enterra vius varis centenars de persones i la resta es refugien a un temple amb tendencies clarament malignes que has set desenterrat per la mateixa tampesta. Any X+?, Dia E+6 : Al cap de 1 setmana sepultats i sense reserves, exploren el temple en busca de alguna sortida. Troben un portal. Any X+?, Dia E+21 : 2 setmanes sense provisions i ja comença a falta l'aire. Desisteixen de intentar excavar una sortida per enesima vegada. Opten per pasar el portal abans de morir enterrats. Acaba sent la pitjor elecció mai presa per AAA. A l'altre banda hi ha l'infern, o si mes no, tal i com AAA s'empre se'l hagues imaginat. Any X+?, Dia E+22 : En menys de 24 hores de pasar pel portal, les criatures i aberracions ja habien acabat amb mig centenar dels supervivents. Alguns van començar a patir transtorns mentals i es giraben encontra els companys (fobies, fetiches, sadisme, canibalisme, posecions, etc ...) . La desconfiança va creixer rapidament. Any X+?, Dia E+23 : La forta amistat i camaraderia que s'habia forjat amb anys de pasarles putes, es va disoldre amb menys de 48 hores. I tothom va dispersar-se en petits grups per por a la resta de gent. AAA va quedarse amb 4 companys mes. Any X+?, Dia E+27 : El grup de AAA, perd un dels seus membres despres de ser descuartitzat durant la nit. Malgrat la guardia. Any X+?, Dia E+29 : AAA "desperta" de la seva guardia i es troba que ha matat 2 dels companys que quedaven (l'ultim ha marxat ?) i s'esta menjant les entranyes de un d'ells. Sense pensar-s'ho 2 vegades es dona a si mateixa per un cas perdut, marxa en solitari sense provisions, esperant morir-se abiat. Any Y : L'instint de supervivencia de AAA no la deixa morir. No obstant, va perdent el seny lentament. Finalment, de la part mes perversa i maquiavelica crea un "amic" imaginari, DDD. Any Y+? : Amb l'ajuda de DDD, AAA "apren" lentament a desenvolupar-se i sobreviure en el pla de bojos en el que es troba. DDD s'acaba convertint en una especie de aberrant angel de la guarda, que l'adverteix, la guia i l'acompanya (El seu cicle vital es distorcionat)(Apren tots els Terrain Planar Maestry). Any Y+? : AAA va perdent poc a poc la fe en el seu Deu, qui ja no li ofereix ni consol ni ajuda. Por despres i especialment amb l'infuencia de DDD, aquest despreci s'acaba expandint a totes les divinitats en general. Amb el pas dels mesos, el s'acaba convertint en odi i rabia. Apren a manipular la magia divina, robant-la i enganyant als Deus (Debuta com a Ur-priest). En molt bona part gracies a DDD, apren aviatjar pels plans (Per primera vegada en massa temps, torna al Pla material, casa seva. Pero enbogida, no en sera concient fins molts anys despres, l'any Z). Any Y+? : La part mes sadica de AAA, DDD, no es facil de acontentar i poc a poc va demenant mes atenció a canvi dels seus serveis. Al principi nomes l'incitava a la brabaconaria i violencia gratuita. Pero rapidament la va portant pel cami on nomes hi ha lloc per la mort, l'assesinat, tortures, sadisme i altres pervercions no aptes per a menors (<- que al cap i a la fi, es "l'infern") (Aqui va desenvolupar una capacitat auto-curativa sobrehumana i resistencia a la energia negativa). Duant una bona pila d'ays, esdevé un PJ Legal-Maligne. Al servei absolut de DDD. Any Z : AAA no sap exactament cuant ni com ho va saber. Pero de forma tan sobtada com clarivident va adonarse que DDD no era fruit de la seva imaginació, tal i com portaba anys creient. Sino que era real. Es tractava de una entitat maligne que va saber aprofitar perfectament la bogaria de AAA per manipularla i tindre un obedient matón de alt nivell que li fes les feines brutes. La majoria de les cuals encare li remouen la conciencia que no pensa explicar mai sota cap mena de condició. Any Z+1 : En contra de la seva voluntat primaria i sent concient de la seva condicio encare dependent, va continuar fingint obediencia i leialtat durant molt mes temps del que li hagues agradat (Perfecciona les seves habilitats com SCOUT). Fins que va aconseguir tindre-ho tot llest per escapar de DDD i sobre tot, per matarlo. Un cop DDD esta fora d'escena, AAA va reempen el seu objectiu que tants anys enrrere l'habia portat. Tornar a casa.

------{ DESCRIPIÓ }------

La primera impresió que ofereix AAA, no es presisament de la pau i felicitat. Una imponent i elaborada armadura lleugera, negre, cenyida i amb incrustracions de metall incandacent cobreix completament els seus 1,72 m. d'estatura i 57 Kg de pes. De complexio mitjana pero moviments lents, suaus i delicats com si els seus dits aparentment fragils, s'haguesin de trencar en algun moment o altre si els mou amb massa brusquedat. Se seu caminar, es un reflex de la seva manera de moures. Lentament es desplaça pel terre com si flotes, sense fer practicament cap soroll i amb prous feines movent l'aire al seu pas. Una caputxa negre enmercada per grabats magics, li oculten el rostre en una penetrqant penombra, que només deixa entreveure unes faccions facials humanes.
Cuant AAA vesteix l'armadura, tot en ella por resultar lleugerament incomode per la gent que no la coneix. El xiuxiueig de la seva veu sorgint de la negror de l'interior de la caputxa, recorda el de les brases d'una foguera lluitant per no extingirse, i els seus moviments enganyosament lents i suaus. Poden ser interpretats com una gran seguretat en si mateixa, com qui sap que pot aconseguir el que vol (Que consti que es una descripcio fisica. la personalitat esta mes aball ^_^). Les persones que poden ser mes perceptives, poden notar en ella la olor de les brases i intuir certa aura de maldat residual, com un eco que reapareix una i una altre vegada. Cada cop mes lleu que l'anterior, pero sense desapareixer mai del tot.
Cuant l'ira, la rabia o senzillament l'agresivitat invaeix a AAA, l'armadura sembla reaccionar a la seva voluntat i inmediatament s'encenen les runes incandacents, fent que petites flamarades serpentejants recorren la seva silueta de forma juganera. Al mateix temps, sense que AAA hagi de donar cap mena d'ordre, les runes poden apagarse practicament fins a la negror mes absoluta, permetent-la toranr-se practicament invisible enmig de la nit.

AAA se sent comode amb vestimenta i la podria portar durant molt llargues temporades si fos convenient. No obstant, com si fos un record amargament nesecari ise'n desprén en les poques ocasions de les que disposa.
Si algu pot veure a AAA sense l'armadura, a primer cop d'ull no podria veure res en ella fora de una simple femina cualsbol de la seva edat aparent. Pasada pero la primera impresió, es poden veure marques de alguns cops i blaus que decoren amb poc gust la seva pell. Un analisis lleugerament mes exaustiu, permet descobrir les restes de nombroses cicatrius que sútils, pero inconfusibles, dibuixen caotiques marques i lineas sobre cada raco del seu cos. Com si es tractes de un macabre diari personal. Aquestes marques son un desagradable record inborrable per a AAA, ja que una grandisima part son fruit de la seva relacio amb DDD. D'aqui que no en senti presisament orgull i presisament per aixo procura ocultarles, inclus a si mateixa.

------{ PERSONALITAT }------

(Aquest punt sempre es complicat, ja que ves a saber com surt a l'hora de la veritat :P)
La personalitat de AAA, pot ser una mica contradictoria. En part, perque encare no es pot dir que hagi recuperat completament el seny.
Per una banda, sent repulsió per lo maligne. Inclus un cert odi a mode personal. Posiblament perque s'identifica amb algunes coses que veu en les entitats i obviament intenta corretgir o compensar d'alguna manera tot el que hagi pogut fer. Per l'altra banda, l'irrita la personalitat de "els bons de turno" (Legal-buenos) que massa sobint, amb una prepotencia nomes superada per la seva falta de prespectiva, la prejutjen, l'acusen o la culpen de cualsebol xorrada que passi per les seves estretes mentalitats. Alguns reaccionen atacant-la directa o indirectament per la seva forma de fer les coses (no sempre ben vistes encare que la finalitat sigui bona). Per desgracia, es concient de que durant els anys ja pasats, pot i ha fet prous coses com per guanyar-se l'enemistat de massa gent. Per tant que malgrat to, intenta ser pacient amb aquesta gentussa ... fins a un limit. D'aqui ve el seu alineament Neutral. Normalment planta cara als contrincants malignes i procura ignorar o "apartar amb les millors maneres posibles" als bons que li intenten fer la vida impossible. Per sort per aquest segons, normalment AAA es prou habil deixant enrere als perseguidors, com per poder arreglar molt sobint aquesta mena de problemes amb una "retirada".
Despres hi ha el seu modus operandi, que es descaradament caotic i canviant. Els transtorns encare l'asetjen esporadicament i tot plegat fa mases pocs anys (?¿? La percepcio temporal de AAA esta distorcionada) que es va "alliberar" de DDD.

Per sobre de tot un dels principals objectius de AAA, es senzillament disfrutar i cuidar del Pla Material, que durant tants anys li va ser negat. Li agrada tant el sols fet de poder pasejar per un bunic bosc verd ple de vida, pau y tranquilitat; Com la hostilitat de un desert de sorres ardents o una glacera estèril a 8.800 m. d'alçada amb el fort vent a -60º; bufant amb violencia. Tot el que forma part del Pla material, li troba un encant unic. No busca fortuna, no busca poder, no busca multituds aclamant el seu nom, tampoc ja no busca forma part de les llegendes dels juglars (l'ultima vegada la va portar a enrolarse a la guerra, desencadenant de tots els seus problemes). AAA posa especial enfasis en impedir tot el que pugui fer perillar el Pla material i la seva riquesa natural o les seves criatures (tant bones, com dolentes).

------{ HISTÓRIA, una mica mes palo }------

AAA va neixer y creixer a BBB. Vivint a certa distancia de la civilització sempre va mostrar certa predilacció per rondar per llocs on se suposa que no hauria de estar. Una inusual curiositat pel que hi ha mes enlla, sempre portaba a AAA a caminar una mica mes lluny. La seva infantesa, sense res fora del comú, es veu troncada per l'esclat de una guerra. Inicialment, tot semblava llunyá, com si fosin histories i llegendes de herois y heroines en les antipodes. Pero res mes distant de la realitat. L'ombra bèlica no va tardar en cobrir tot el pais. Sense la aprobacio presisament dels seus pares, es va enrolar a l'exercit, sota la erronia utopia de viure histories que serien contades i de convertir-se en algun de aquelles essers que casi ratllaven la divinitat i a qui les fabules contades pels trobadors i bards, els otorgaben tant de poder.
Un cop dintre l'exercit, i formant part ja de la divisio de exploradors, va trobar-se un mon mol diferent al que esperava ... Desorganitzacio, esperes eternes, penuries i per sobre de tot, un desesperant anonimat. La sensacio de no ser ningu en mig de una turba de 100.000 persones que podien ser rastrejades a 100 milles nomes seguin la olor en l'aire de sang, gangrena i deixadesa. Tot aixo va canviar de un dia per l'altre. Sobtadament, van començar a corre rumors de que es portaria a term un inminent i difinitiu atac que acabaria amb l'enemic. Ningu sabia de que es tractava exactament, pero ja es parlava de que poderosos mags formaven part de l'atac.
No va ser fins practicament les ultime shores, que van ser informats completament. Es reunirien varies companyes senceres (prop de 55.000 persones) i mitjancant un ritual sense precedetns, serien transportats a trabes del pla Astral fins algun indret rere les lineas enemigues. Alli haurien de obrir una via de pas atacant desde dintre, i que comuniques la linea de front amb el castell del rei. Permetent aixi el pas de la resta de la infanteria pesada per dur a terme un brutal i definitiu cop al cor mateix de l'enemic.
Ara seria capaç de entendre que va anar malament, pero llabors, nomes va poder obserbar el ritual amb admiració i nerviosisme. Aparentment nomes van ser hores de plegaries o conjuracións incomprensibles, que van finalitzar amb esclat sord i encegador de llum. Despres de aixo, silenci rapidament trencat pel murmuri i l'ecitacio de 55.000 persones. Els exploradors, no van tardar en intuir que alguna cosa no anava be. Sens dubte, no estaven on haurien de estar. El mes preocupant es que ni tant sols, aquell indret muntanyos i arid era senyal de que estiguesin aprop del seu destí. Les primeres hores van ser caotiques. Es van envair exploradors per tota la zona amb intencio de identificar la zona. Ningu va ser capaç de obtenir res aclaridor.
Van tardar un parell de dies a arribar a la irrefutable conclusió de que no habien ser portats on se suposa que haurien de ser. Inclus es parlaba de que posiblament no estaven ni tant sols en el Pla material (Paraules que molta gent ni tant sols sabia exactament que volien dir). Amb aquesto 2 dies, es va començar a crear un irrecuperable estat d'anerquia. Els soldats, malgrat no ser l'elit del intelecte humá, no van pas tardar gaire en saber que les coses no anaven gens be. Rapidament l'exercit es va anar segregant en petites parts, cada una dirigida per algun superior amb idees i intencions diferents a la de la resta. Els que estaven al carrec de tot plegat, van intentar mantenir la unió del exercit pero va resultar imposible cuant als 4 dies de encare estar estacionats al mateix lloc, sense rumb, va esser assesinat. Aquest va ser el detonant perque l'exercit es dividis en 3 grups (el menor d'ells, unes 5.000 persones optaren per quedarse, esperant que els exploradors, que treballaben 25h. diaries i ja habien començat a tindre les primeres baixes per la "fauna nativa", poguesin donar una direcció). el segon i tercer grup de 15.000 i 35.000 persones, es van separar en direccions oposades. AAA va marxar amb el grup mes nombrós.
Aixi va començar el seu exode de tornada a casa.
Els primers mesos van ser els mes agotadors. Per molt que caminesisn, l'horitzó mai desvelava res de nou. Els animals i criatures de la zona (alguns d'ells mes inteligents que un "simple animal") van començar a descobrir la presencia de aquella manada de extranys, i poc a poc, els atacs nocturns es feien mes rutinaris. Perdient cada dia entre 5 o 25 persones. Els exploradors no tenien treva, cuant no s'habien de jugar la pell abançant-se a la ruta de pas en solitari o reduits grups, habien d'intentant buscar les abrumadores cuantitats d'aigua i aliment que requerien 35.000 soldats. El dia a dia esdebingue tant monoton fins que van perdre el compte del pas temps. Els mesos i anys van anar pasant. Pero tot continuava igual. La primera vegada que van deixar enrere l'entorn de pedres i muntañes per endinsarse en frondosos boscos. Tothom va semblar esperençat. Especialment semblava que la falta de aliment ja no seria un problema. Pero aqui el problema foren els depredadors, molt mes nombrosos. Cuant van deixar enrere els boscos, ja eren nomes unes 15.000 persones.
AAA, durant aquest temps, va acabar fent fortes amistats amb altres exploradors (algunes d'elles, essent algu mes que amistat). Pero va acabar desistint de establir mes enllaços emocionals mes enllà dels nesecaris, cuant es va cansar de haber de fer enterraments simbolics, ja que sobint no podien ni recuperar els cadavers. Cuan la companya ja nomes es contava amb poc mes de un miler de persones i despres de atravesar durant mesos un desert de arenes ardents i tampestes de sorra que t'enterraben viu si et quedaves quiet mes de 20 segons. Va arribar una data imporanta, llastima que ja no sabien quin dia era. En unes runes desenterrades per l'ultima tampesa, van trobar el que semblava un temple que benerava alguna entitat maligne. Refugiant-se a dintre cuant la tempestre va remetre, van quedar sepultats. Sens emes opcio que endinsar-se passadisos endintre, van anar esquivant les trampes amb serta destresa (despres de tot, ja nomes quedaven els 1.000 millors de 35.000). Fins trobar el que samblava un portal ... l'unica via d'escapada. AAA, just despres de saltar va decidir que preferia excabar en la sorra amb les seves propies mans, abans de quedarse alli. Pero no va pdoer tornar enrere. No sabien on estaben, pero sense dubte, es trectaba de algun macabre mon que posava a prova el seny de cualsebol, on tota mena de criatures que desafien l'imaginacio rondaven lliurament. Molts van acabar bojos en poques setmanes, sent victimes de transtorns (masoquisme, sadisme, canibalisme, fobies, i tota mena de fetichismes) o simplament eliminats per l'entorn i les sebes aberrants criatures. La situacio es va tornar tant insostenible, que aquelles 1.000 persones entre les que s'habia forjat una especie de unitat que ja semblava eterna, es van veure obligades a disgragar-se en totes direccións.
AAA va quedar-se amb un reduit grup de 5 persones. Entre les que ja habia reaparegut una certa amistat (tot i que AAA s'habia promés no fer mes amics aqui). La primera en caure, va ser una exploradora que va apartarse del grup i mai mes van ser capaços de trobar. La segona la van matar ells mateixos cuant aquesta en un atac de bojeria va voler inmolarse (cremant-se) juntament amb la resta. Finalment va marxar AAA voluntariament del griup, cuant es va despertar amb sang per sobre i les restes de un dels seus companys als seus peus i penjant d'entre les seves dents.
La supervivencia en solitari esdevingué complicada i AAA va donar ja els seus dies per acabats. Durant les nits, els malsons l'asatjaven i de dies senzillament es feien realitat. Es va trobar cremant en mig del infern (o a AAA si mes no li semblava), caminant sense res per deserts de gel i neu i perdent completament el concepte de gravetat, temps, direccio. No va tardar en caure en la bogeria. Sota els efectes de aquesta bogeria, va crear DDD. Una entitat imaginaria que l'acompañava i l'ajudava. Resultava depriment recorre a aquesta situació per no suicidar-se, pero va donar resultat. gracies a DDD, va seguir endevant el dia a dia creient sobreviure en un mon de malsons.
De DDD va apendre molt. Sobint parlaven i debatien durant dies. DDD l'ensenyava a sobrebiure en mig de l'infern per un modic preu. De tant en tant habia de fer-li favors (suposant que es tracta del infern serien favors de tota mena. Desde matar, turtorar, robar, extorcionar, fins a altres practiques menys dignes XD). Malgrat una petita part de AAA encare mantenia el seny, aquesta era eclipsada, com en una borratxera. La resta preferia viure en l'oniric, sadic i macabre mon que s'habia creat.
AAA no sap realment cuant va ser ni com. Nomes sap que un dia va pasar. Un dia va despertar y va ser concient de lo errat que anava. Tot aquell mon que s'habia inventat. No era falç. Existia i era real. DDD, no formava part de AAA. Era senzillament una entitat que va trobarse AAA i es va aprofitar de la seva bogeria. Durant anys, va mantindre AAA en l'engany que s'habia creat per tal de mantindre un control absolut i fer-li fer atrocitats de les que AAA mai pensa mencionar sota cap mena de concepte. (<- Durant molts anys, entre els nivells 28 i 38 es va comportar com un temible pj epic de alineament Legal-Maligne.). AAA astutament, no va mostrar cap canvi radical de personalitat va haber d'esperar varis mesos, continuant amb les seves feines, aquest cop pero essent concient en el fons de la maldat que estava causant. Fins que va tindre l'oportunitat per acabar amb DDD. Li hagues agradat torturarlo i fer-li pagar per tot. Pero DDD era realment deprevat i disfrutaba tant del dolor (que AAA habia hagut de soportar tantes vegades fent de conillet d'indies per a practiques de tortura de DDD) que segurament haguesin fet que DDD moris content.
Un cop AAA va ser lliure per actuar de nou sote el seu propi criteri, pero amb els coneixaments de tot el que habia apares de DDD. Decidí tornar al seu objectiu iniclal. Que feia ja tans anys que habia casi oblidat. Tornar a casa. Aquest cop el cami va ser molt mes facil. Un cop de nou al pla material a saber cuant de temps ha pasat. Potser fa 1.000 anys que va esclatar la guerra, potser fa 5 minuts o inclus potser encare falten 1.000 anys perque pasi. El temps es capritxos en els plans.