XXX va neixer y creixer a YYY. Vivint a certa distancia de la civilització sempre va mostrar certa predilacció per rondar per llocs on se suposa que no hauria de estar. Una inusual curiositat pel que hi ha mes enlla, sempre portaba a XXX a caminar una mica mes lluny. La seva infantesa, sense res fora del comú, es veu troncada per l'esclat de una guerra. Inicialment, tot semblava llunyá, com si fosin histories i llegendes de herois y heroines en les antipodes. Pero res mes distant de la realitat. L'ombra bèlica no va tardar en cobrir tot el pais. Sense la aprobacio presisament dels seus pares, es va enrolar a l'exercit, sota la erronia utopia de viure histories que serien contades i de convertir-se en algun de aquelles essers que casi ratllaven la divinitat i a qui les fabules contades pels trobadors i bards, els otorgaben tant de poder.
	Un cop dintre l'exercit, i formant part ja de la divisio de exploradors, va trobar-se un mon mol diferent al que esperava ... Desorganitzacio, esperes eternes, penuries i per sobre de tot, un desesperant anonimat. La sensacio de no ser ningu en mig de una turba de 100.000 persones que podien ser rastrejades a 100 milles nomes seguin la olor en l'aire de sang, gangrena i deixadesa. Tot aixo va canviar de un dia per l'altre. Sobtadament, van començar a corre rumors de que es portaria a term un inminent i difinitiu atac que acabaria amb l'enemic. Ningu sabia de que es tractava exactament, pero ja es parlava de que poderosos mags formaven part de l'atac.
	No va ser fins practicament les ultime shores, que van ser informats completament. Es reunirien varies companyes senceres (prop de 55.000 persones) i mitjancant un ritual sense precedetns, serien transportats a trabes del pla Astral fins algun indret rere les lineas enemigues. Alli haurien de obrir una via de pas atacant desde dintre, i que comuniques la linea de front amb el castell del rei. Permetent aixi el pas de la resta de la infanteria pesada per dur a terme un brutal i definitiu cop al cor mateix de l'enemic.
	Ara seria capaç de entendre que va anar malament, pero llabors, nomes va poder obserbar el ritual amb admiració i nerviosisme. Aparentment nomes van ser hores de plegaries o conjuracións incomprensibles, que van finalitzar amb esclat sord i encegador de llum. Despres de aixo, silenci rapidament trencat pel murmuri i l'ecitacio de 55.000 persones. Els exploradors, no van tardar en intuir que alguna cosa no anava be. Sens dubte, no estaven on haurien de estar. El mes preocupant es que ni tant sols, aquell indret muntanyos i arid era senyal de que estiguesin aprop del seu destí. Les primeres hores van ser caotiques. Es van envair exploradors per tota la zona amb intencio de identificar la zona. Ningu va ser capaç de obtenir res aclaridor.
	Van tardar un parell de dies a arribar a la irrefutable conclusió de que no habien ser portats on se suposa que haurien de ser. Inclus es parlaba de que posiblament no estaven ni tant sols en el Pla material (Paraules que molta gent ni tant sols sabia exactament que volien dir). Amb aquesto 2 dies, es va començar a crear un irrecuperable estat d'anerquia. Els soldats, malgrat no ser l'elit del intelecte humá, no van pas tardar gaire en saber que les coses no anaven gens be. Rapidament l'exercit es va anar segregant en petites parts, cada una dirigida per algun superior amb idees i intencions diferents a la de la resta. Els que estaven al carrec de tot plegat, van intentar mantenir la unió del exercit pero va resultar imposible cuant als 4 dies de encare estar estacionats al mateix lloc, sense rumb, va esser assesinat. Aquest va ser el detonant perque l'exercit es dividis en 3 grups (el menor d'ells, unes 5.000 persones optaren per quedarse, esperant que els exploradors, que treballaben 25h. diaries i ja habien començat a tindre les primeres baixes per la "fauna nativa", poguesin donar una direcció). el segon i tercer grup de 15.000 i 35.000 persones, es van separar en direccions oposades. XXX va marxar amb el grup mes nombrós.
	Aixi va començar el seu exode de tornada a casa.
	Els primers mesos van ser els mes agotadors. Per molt que caminesisn, l'horitzó mai desvelava res de nou. Els animals i criatures de la zona (alguns d'ells mes inteligents que un "simple animal") van començar a descobrir la presencia de aquella manada de extranys, i poc a poc, els atacs nocturns es feien mes rutinaris. Perdient cada dia entre 5 o 25 persones. Els exploradors no tenien treva, cuant no s'habien de jugar la pell abançant-se a la ruta de pas en solitari o reduits grups, habien d'intentant buscar les abrumadores cuantitats d'aigua i aliment que requerien 35.000 soldats. El dia a dia esdebingue tant monoton fins que van perdre el compte del pas temps. Els mesos i anys van anar pasant. Pero tot continuava igual. La primera vegada que van deixar enrere l'entorn de  pedres i muntañes per endinsarse en frondosos boscos. Tothom va semblar esperençat. Especialment semblava que la falta de aliment ja no seria un problema. Pero aqui el problema foren els depredadors, molt mes nombrosos. Cuant van deixar enrere els boscos, ja eren nomes unes 15.000 persones.
	XXX, durant aquest temps, va acabar fent fortes amistats amb altres exploradors (algunes d'elles, essent algu mes que amistat). Pero va acabar desistint de establir mes enllaços emocionals mes enllà dels nesecaris, cuant es va cansar de haber de fer enterraments simbolics, ja que sobint no podien ni recuperar els cadavers.

	Cuan la companya ja nomes es contava amb poc mes de un miler de persones i despres de atravesar durant mesos un desert de arenes ardents i tampestes de sorra que t'enterraben viu si et quedaves quiet mes de 20 segons. Va arribar una data imporanta, llastima que ja no sabien quin dia era. En unes runes desenterrades per l'ultima tampesa, van trobar el que semblava un temple que benerava alguna entitat maligne. Refugiant-se a dintre cuant la tempestre va remetre, van quedar sepultats. Sens emes opcio que endinsar-se passadisos endintre, van anar esquivant les trampes amb serta destresa (despres de tot, ja nomes quedaven els 1.000 millors de 35.000). Fins trobar el que samblava un portal ... l'unica via d'escapada. XXX, just despres de saltar va decidir que preferia excabar en la sorra amb les seves propies mans, abans de quedarse alli. Pero no va pdoer tornar enrere. No sabien on estaben, pero sense dubte, es trectaba de algun macabre mon que posava a prova el seny de cualsebol, on tota mena de criatures que desafien l'imaginacio rondaven lliurament. Molts van acabar bojos en poques setmanes, sent victimes de transtorns (masoquisme, sadisme, canibalisme, fobies, i tota mena de fetichismes) o simplament eliminats per l'entorn i les sebes aberrants criatures. La situacio es va tornar tant insostenible, que aquelles 1.000 persones entre les que s'habia forjat una especie de unitat que ja semblava eterna, es van veure obligades a disgragar-se en totes direccións.
	XXX va quedar-se amb un reduit grup de 5 persones. Entre les que ja habia reaparegut una certa amistat (tot i que XXX s'habia promés no fer mes amics aqui). La primera en caure, va ser una exploradora que va apartarse del grup i mai mes van ser capaços de trobar. La segona la van matar ells mateixos cuant aquesta en un atac de bojeria va voler inmolarse (cremant-se) juntament amb la resta. Finalment va marxar XXX voluntariament del griup, cuant es va despertar amb sang per sobre i les restes de un dels seus companys als seus peus i penjant d'entre les seves dents.
	La supervivencia en solitari esdevingué complicada i XXX va donar ja els seus dies per acabats. Durant les nits, els malsons l'asatjaven i de dies senzillament es feien realitat. Es va trobar cremant en mig del infern (o a XXX si mes no li semblava), caminant sense res per deserts de gel i neu i perdent completament el concepte de gravetat, temps, direccio. No va tardar en caure en la bogeria. Sota els efectes de aquesta bogeria, va crear ZZZ. Una entitat imaginaria que l'acompañava i l'ajudava. Resultava depriment recorre a aquesta situació per no suicidar-se, pero va donar resultat. gracies a ZZZ, va seguir endevant el dia a dia creient sobreviure en un mon de malsons.
	De ZZZ va apendre molt. Sobint parlaven i debatien durant dies. ZZZ l'ensenyava a sobrebiure en mig de l'infern per un modic preu. De tant en tant habia de fer-li favors (suposant que es tracta del infern serien favors de tota mena. Desde matar, turtorar, robar, extorcionar, fins a altres practiques menys dignes XD). Malgrat una petita part de XXX encare mantenia el seny, aquesta era eclipsada, com en una borratxera. La resta preferia viure en l'oniric, sadic i macabre mon que s'habia creat.
	XXX no sap realment cuant va ser ni com. Nomes sap que un dia va pasar. Un dia va despertar y va ser concient de lo errat que anava. Tot aquell mon que s'habia inventat. No era falç. Existia i era real. ZZZ, no formava part de XXX. Era senzillament una entitat que va trobarse XXX i es va aprofitar de la seva bogeria. Durant anys, va mantindre XXX en l'engany que s'habia creat per tal de mantindre un control absolut i fer-li fer atrocitats de les que XXX mai pensa mencionar sota cap mena de concepte. (<- Durant molts anys, entre els nivells 28 i 38 es va comportar com un temible pj epic de alineament Legal-Maligne.). XXX astutament, no va mostrar cap canvi radical de personalitat va haber d'esperar varis mesos, continuant amb les seves feines, aquest cop pero essent concient en el fons de la maldat que estava causant. Fins que va tindre l'oportunitat per acabar amb ZZZ. Li hagues agradat torturarlo i fer-li pagar per tot. Pero ZZZ era realment deprevat i disfrutaba tant del dolor (que XXX habia hagut de soportar tantes vegades fent de conillet d'indies per a practiques de tortura de ZZZ) que segurament haguesin fet que ZZZ moris content.
	Un cop XXX va ser lliure per actuar de nou sote el seu propi criteri, pero amb els coneixaments de tot el que habia apares de ZZZ. Decidí tornar al seu objectiu iniclal. Que feia ja tans anys que habia casi oblidat. Tornar a casa. Aquest cop el cami va ser molt mes facil.

	Un cop de nou al pla material a saber cuant de temps ha pasat. Potser fa 1.000 anys que va  esclatar la guerra, potser fa 5 minuts o inclus potser encare falten 1.000 anys perque pasi. El temps es capritxos en els plans.
	Si pogues tornar enrrere en el temps i evitar enrolar-se a l'exercit, ho faria. Viuria una aburrida vida de pnj estandar, es casaria, tindria fills i a morir vell. Pero aixo no es posible, per tant que ara te intencio de jugar les cartes que la vida li han donat.
	Les intencions del personatje son "bones" i es podria dir que te un alineament Caotic Neutral. Per una banda sent repulsió cap a tot el que es maligne. Parte en la que no pot evitar identificar-s'hi i que li recordin moltes coses que voldria oblidar. Pero per altra banda també te certa mania als bons de turno. Que sobint prejutjen (Admetem que el seu aspecte es tirant a xungu XD). No suporta que els "bons" cuestionin les seves maneres (XXX No tindria problemes en anar al cementiri e un poble i aixecar un munt de zombies per defensar el propi poble de algun mal ^_^) o l'acusin, menyprein o inclus l'ataquin (literal i metaforicament). Cosa que porta a XXX de tant en tant a no ser tot lo "bo" que voldria ser. Conclusio Neutral. Lo de caotic vindria una mica perque ... cal reconeixer que encare no ha recuperat el seny del tot XD.

XXX = Nom del PJ
YYY = Regio on va neixer, preferiblament costera.
ZZZ = PNJ malo que va encaminar a XXX per la besant maligne